PRESENTACIÓ

Benvinguts al nostre blog de la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Nosaltres sóm la Mireia Cano i la Mireia Vidal, i hem creat aquest blog seguint les pautes que ens van donar per fer-lo a llengua catalana.

Esperem que us agradi!

UN BON CAVALLER

Amb la figura de Guillem de Varoic, podem deduir que un bon cavaller es caracteritza per un famós cavaller que posà fi a les batalles vençudes del rei i a més, és un gran vencedor de batalles que va posar el regne en repòs. Fidel a l’orde de cavalleria, l’havia mantingut durant molt de temps per a esdevenir bon cavaller, en que l’orde dóna tot allò que pertany a un cavaller i aquest ha de donar totes les seves forces per a honrar l’orde de cavalleria.

El mot cavaller prové de la societat romana antiga, tot i que es va començar a utilitzar excessivament a partir del segle XIII, quan al principi només ho eren els militars i més tard, a partir del segle XV, podien ser-ho fins i tot els nobles que es caracteritzaven com gentilhomes.

Un bon cavaller es basa en les següents característiques:
-Valentia, s’ha d’enfrontar amb un altre cavaller arriscant la seva vida sense tenir por a res ni de ningú. Per tant, ha de ser-ho per poder perseguir els malhomes sense témer els perills que li pugui esdevenir.

-Gentilhome, basat en una bona cortesia i gentilesa que defensa la seva ànima en qualsevol situació.

-Fidel a l’orde de cavalleria, un bon cavaller ha de complir tot allò que l’orde i la regla de cavalleria diuen, en que tal com la cavalleria dóna tot allò que pertany a un cavaller, aquest mateix ha d’honrar a la cavalleria fins la mort amb totes les seves forces.

-Ha de ser el millor i experimentat en armes i lletres, per poder defensar-se bé davant d’altres cavallers.

-Fort i noble perquè fos escut i defensa de les persones simples, a fi que ningú abusés dels altres per la força.

-Graciós en tot i comunicatiu amb qualsevol persona, sigui de la condició que sigui, ja que esdevenir cavaller és esforç, dedicació i fatiga.

-Home lleial i piadós, ha de mantenir lleialtat i ha de ser fidel al deure, la regla i la justícia.

-Virtut, ell sap de quina manera ha de defensar-se davant altres cavallers i com fer-ho per sortir guanyant.

MÓN BÈL·LIC

·La vestimenta del cavaller

Gipó

Elm

Celada

Balaix

Armadura militar

Esperons calçats

Cordonera

Brial

Roba d’estat

Mantell

Caputxa

Bavera

Guarda braç

Caputxes de cavlcar

Arnès blanc

Paraments

En la imatge podem apreciar com anaven vestits alguns cavallers

·Cascs

Elm

Elmet

Cimera

Cavaste

Ponet

Bainet

·Tipus de cavaller

Genet

Porsavant

Arquers

Ballesters

Serfant

Cavaller de ventura

Rei d’armes/ Herald

Rei d’armes

·Tipus d’armes

Armes deportives

Armes de torneig

Armes de guerra

Llança

Espasa cenyida

Espasa

Copagorja

Escut

Adorga

Nou

Canteres

Ballesta desencavalcada

Llances

Pavès

Bancs pitjats

Atxa

Coltell

Pavès

Tarja

Coltellina

Escut i espasa

·Tipus de naus

Galera

Bergantí

Bombarda

Balener

Fusta

Estol (conjunt de naus)

Galera

·Tipus d’enfrontaments

Camp clos

Brega civil

Batalla

Justa

Encontre

·Altres

Sàrria (elements que portaven els cavalls i ases)

Rossí (tipus de cavall)

Esquadra (unitat militar)

Cavall encobertat (tipus de cavall de guerra)

Lliça (camp de combat)

Cavall de combat

GUILLEM DE VAROIC I TIRANT

Actualment les relacions entre el jovent i la gent gran han canviat molt. Durant els segles el saber respectar i el respecte cap a la gent gran ha anat quedant desplaçat del món actual. Els joves em perdut el interès sobre el que podem aprendre dels nostres avis i només ens preocupem per els nostres interessos; estudiar, sortir de festa, quedar amb els amics i aprofitar la vida al màxim. En canvi la gent gran està molt més preocupada per els seus familiars, per la pèrdua dels seus amics i per assegurar-se que el jovent, del seu voltant pugui gaudir de la vida, ja que molts pensen que a ells els hi queda poc.

Si ho compararem amb la relació que tenia Tirant amb Guillem de Varoic és totalment diferent, Tirant des del primer moment que veu a l’ ermità ja els comença a elogiar i respectar, com podem veure en frases com “Pare reverend, com que la vostra santedat li plau tan saber el meu nom, em satisfà molt de dir-vos-el” pàg. 31 capítol 29. Tirant està molt interessat en el que pugui aprendre de l’ermità i li demana que li expliqui que és l’ordre de cavalleria.

Com hem pogut comprovar amb el llibre de Tirant, al llarg dels segles s’ha anat perdent els respecte a la gent gran ja que abans es considerava que la gent gran acumulava tot el saber, al llarg de l’experiència, que era necessari per viure. En canvi ara,quasi no ens dignem a saludar als nostres avis quan els trobem per el carrer, i molt menys a escoltar totes les seves anècdotes.

Creiem que hauríem de deixar de banda el nostre orgull i escoltar més a la gent gran, perquè tot el saber no es troba als llibres.

BELLESA FEMENINA

En una donzella, es valorava molt la pell blanca, ja que caracteritzava a les dames de bona condició social perquè si tenien la pell blanca, volia dir que aquesta no treballava al camp, la qual cosa, era de gentil condició.

Valoraven molt la bellesa respecte el cos, que era més angèlic que humà i amb tots els vestits que una donzella portava, que eren de gran cost, caracteritzava a una elegant dama.

No s’assemblen a les que es valoren avui en dia perquè, en comptes de donar gran importància a la pell blanca d’una dona, és més important la morena, que les caracteritza amb molta més bellesa i més elegància que no pas a les d’èpoques anteriors. A més, la condició social a la qual depengui una dama no influeix tant en l’enamorament d’un home, ja que no té gran importància.

TIRANT ENAMORAT, CARTA DE DIAFEBUS A TIRANT

Tirant no patiu per aquest mal d’amor que us fereix, quan tingueu la voluntat li direu a Carmesina quan l’ameu. No patiu pel que dirà la gent, vos sou noble cavaller. Enfronteu-vos a les vostres pors i parleu amb Carmesina com si ho féssiu amb mi. No entristiu el vostre cor sinó alegreu-lo amb la sort de veure Carmesina. Tot i que el vostre amor sigui no correpós no vol dir que tingui una mort miserable o un viure reposat però a la fi dolorosa. No us avergonyiu per confessar-me l’amor que sentiu per la bella Carmesina ni molt menys ploreu. Donaríeu totes les vostres possessions i fins i tot la vida per estar al seu costat, ja m’ocuparé de parlar amb ella i esbrinar si sent el mateix per vos, amb la finalitat de la vostra alegria.

Amb la millor voluntat,

el teu cosí Diafebus

RETRAT HUMORÍSTIC

Plaerdemavida era una de les donzelles més vulgars que tenia la princesa Carmesina, era una dona ja amb uns quants anyets, però els portava bastant bé ja que tothom la comparava amb la bella princesa Carmesina . Tenia un cos bell i proporcionat, amb una pell tan i tan blanca que quan no es rentava semblava estar bruta, i adoptava un color groguenc, com si estigues malalta.

En quan al seu caràcter podem dir que no es correspon al caràcter de les dones de l’època ja que té molt valor, en algunes ocasions es comporta com si fos el típic cavaller valent sense cap temor, és desvergonyida i molt sincera, ja que quan pensa una cosa la diu sense importar-li el que pensen els demés i les conseqüències que li pot portar, això porta com a conseqüència que Carmesina de vegades n’acabi farta. Cal remarcar els seus permanents pensaments eròtics, no gaires normals a l’època.

No trobem gaires descripcions físiques al llibre i per tan ens hem d’imaginar com era el seu aspecte, relacionat amb el cànon de bellesa de l’època.

TÒPICS LITERARIS

Els tòpics literaris que apareixen en la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc són:

-Locus amuenus, Tirant es torna boig per l’amor de la bella Carmesina i fa el possible per aconseguir-la. Un gran exemple d’aquest tòpic és quan Tirant, per l’amor de Carmesina, vol i desitja passar la nit amb ella al seu castell, tot i que no pot perquè al castell hi ha l’emperador i l’emperadriu.

-Amor a primera vista, Tirant s’enamora de Carmesina en el moment en el que la veu i a partir d’aquí, no pot deixar de pensar en ella. L’exemple adequat és quan Tirant coneix a la jove Carmesina i se'n enamora bojament.

També, per part del Cavaller Simó de Far, cavaller del regne de Navarra, s’enamora d’una gentil dama. L’exemple clar d’aquest tòpic explica com aquest cavaller expressa els sentiments que sent per una gentil dama a aquesta mateixa. Ell desitja que ella el correspongui i finalment, ho fa perquè s’estimen mútuament.

-L’ideal cavalleresc, qualsevol home que vulgui esdevenir cavaller, ha de dominar les lletres i les armes. Un clar exemple apareix quan Tirant demanà ajuda a l’ermità; Guillem de Veroic, i aquest per mitjà d’un llibre li explica tot el que cal saber per ser un bon cavaller.

-Beatus ille, els homes de l’època observen i admiren a les dones de pell blanca perquè representen que viuen a les ciutats i no al camp, i per tant, són de classe social alta. L’exemple clar d’aquest tòpic explica que un dels homes de la cort observa a la bella Agnès com veu vi, el qual quan li passa per la gola, es nota la vermellor del vi per la blanca pell.

UN DESENLLAÇ DIFERENT

Quan Tirant s’entrevista amb l’emperador i Hipòlit decideix no acceptar la pau a cent anys, proposada per Hipòlit, ja que aquest no lliurarà de la presó a Diafebus. Davant d’aquesta situació, Hipòlit, pensa en com actuar ja que si Tirant no accepta la pau, sap que tornarà i destruirà l’imperi de Constantinoble, així que deixen passar uns dies per replantejar-se la situació i tornar-ne a parlar. Passat un transcurs de dues setmanes en les quals Tirant ho passa molt malament ja que enyora molt a Carmesina, es tornen a convocar els membres i finalment Hipòlit accepta el fet de lliurar a Diafebus de la presó, i Tirant, respectivament, accepta la pau a cent anys. Tirant torna amb la seva estimada i decideixen fer una gran celebració, en la qual Diafebus i Estefania mantenen relacions sexuals, i fruit d’aquesta relació Estefania queda embarassada d’un nadó que serà un futur cavaller.

Però amb el pas del temps Tirant mor per causa d’una malaltia de transmissió sexual, tot i això ja ha deixat en estat a Carmesina. Aquesta amb la mort de Tirant ho passa molt malament, i quan arriba el moment del part, mort. La gran sorpresa del moment és que Carmesina no ha tingut només un fill, sinó que té bessonada: nen i nena. Malgrat això la nena, amb el nom de Guillermina en honor a Guillem de Varoic, al cap de pocs dies de vida mor. Però el petit nadó anomenat Tirant lo Blanc II, segueix amb vida en les mans de Plaerdemavida, la qual li farà de mare durant tota la seva vida. Quan és gran, és tant bon cavaller com el seu pare, i cal dir que el nom de Tirant lo Blanc passarà generació rere generació...

fi.

DIVISES

Descripció de nosaltres mateixes:

Es tan el nostre sofriment

Perquè ens i hem deixat la ment.

Allò que considerem imporant a la vida...

Salut, família, amor

Tot junt al meu cor